c/Bilbao 212-214 08018, Barcelona -- 93 498 27 28 -- 609 32 77 56 -- colla@castellersdebarcelona.cat
Escut dels Castellers de BarcelonaCastellers de Barcelona
 Història » Evolució »
4d9f 24/09/99
dldmdcdjdvdsdg
12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31
Actuacions Assajos Activitats
Més d'un tipus d'event

Entitats que col·laboren amb nosaltres
1969-1976: els primers anys

Els Castellers de Barcelona van néixer l'any 1969 de la mà de persones procedents de les terres on s'havia desenvolupat tradicionalment el fet casteller, la majoria de Vilafranca del Penedès.

La ciutat de Barcelona ja havia tingut altres experiències castelleres: els "Xics de Barcelona", una colla documentada a finals del segle XIX, i el "Cos de Castellers dels Ballets de Catalunya", els quals, funcionant des del 1958 fins al 1963, van ser autèntics precursors dels Castellers de Barcelona. Aquestes experiències, però, no varen reeixir davant la dificultat de consolidar el fet casteller en una àrea geogràfica, al nord del Llobregat, i en un medi, el de la gran ciutat, en una època on les construccions humanes semblaven una curiositat folklòrica, pròpia del Penedès i de les comarques del Camp de Tarragona.

Però és a partir de l'aparició dels Castellers de Barcelona, el 8 de Juny de 1969 (pilar de quatre a la col•locació del peu del monument casteller al Vendrell), que una colla castellera va instituir-se definitivament a la ciutat. Si bé els inicis no van ser fàcils, amb el temps, i gràcies a la seva capacitat d'integrar el fet casteller dins la societat barcelonina, els Castellers de Barcelona constitueixen avui una agrupació consolidada i arrelada a la ciutat, formant part del seu patrimoni. Amb els Castellers de Barcelona, els castells esdevingueren un element més del bagatge festiu de la ciutat, ja que aconseguiren fer arrelar entre els seus habitants aquesta nova, i al mateix temps antiga, realitat cultural. Aquesta etapa es caracteritza per la recerca de components de la Colla i destaca una troballa providencial, la de l'Avi Porta, que possibilita que el planter del pom de dalt dels primers anys fos de Santa Coloma de Gramenet.

L'avenç en els primers anys de la Colla va ser molt significatiu i els primers castells de set pisos i el pilar de cinc s'aconsegueixen els anys 1970 i 1971, concretament el pilar de cinc el 30 d'agost del 1970, el quatre de set el 30 d'agost del 1971, i el tres de set el 7 de novembre; tots tres a la població de Vilafranca del Penedès, i els dos primers per Sant Fèlix als concursos "Enxaneta de plata".

Després d'aquests primers anys amb una forta embranzida, la Colla s'estanca i fins i tot viu una situació precària a punt de la dissolució, i com a fites castelleres sols destaca l'assoliment del primer quatre de set amb el pilar en el marc del Concurs de Castells de Tarragona de l'any 1974. També es motiu d'orgull per a la Colla el fet que l'any 1972 actua a Valls, bressol dels castells, per la Firagost, i es converteix en la primera i única que, fora de les Festes Decennals de la Candela, ha aixecat castells a la Plaça del Blat, reservada a les colles vallenques.


1977-1982: cap als castells de vuit

El nombre d'actuacions i la presència a la ciutat s'incrementaren any rere any i arribaren nous castells, els que se'n diuen "de set i mig": el cinc de set, completat per primer cop el 1978 a Altafulla; el tres de set aixecat per sota i la torre de set, ambdós descarregats el 1979, el primer a Vilafranca del Penedès, i el segon a Santa Coloma de Gramenet.

En aquests anys, es celebra el 10è Aniversari de la Colla amb diferents actes que fan créixer la Colla i que l’impulsa a aconseguir les fites castelleres ressenyades, però també ho fan les sortides que a l'estranger, la primera de la Colla a la població alemanya de Berlín al 1978 (primera colla castellera que viatja en avió), la gira per diferents poblacions d'Alemanya i França de l'any següent, la gira per França de l'any 1980, i el viatge a Madrid l'any 1982.

L'any 1981, després de diferents temptatives, es carrega el primer "castell de vuit" (el quatre de vuit) a la plaça de Sant Jaume de Barcelona durant les Festes de la Mercè, i es participa en el rodatge de la pel·lícula "La plaça del Diamant".

L'any següent es completa aquest mateix castell, l’anomenat "carro gros", a Vilafranca del Penedès en el marc d'una de les diades més importants per a la Colla en aquells anys: la Diada de "Màrtirs Street". Semblava que el treball de preparació i entrenament d'alineacions de tronc dut a terme al llarg de la dècada anterior començava a donar els seus fruits. Aquesta impressió va venir reforçada després que la Colla carregués per primer cop el pilar de sis a Banyeres del Penedès (un castell no gaire habitual a les places en aquells anys), fet que consolidà la colla barcelonina entre les anomenades "colles de vuit", i que comportà el primer intent sobre el tres de vuit en el marc del Concurs de Castells de Tarragona de l'any 1982.


1983-1986: anys de transició

Després d'uns anys exitosos pel que fa als castells, els esforços es centren en l'obtenció d'un local propi, i això fa que els castells quedin una mica apartats, degut a la gran quantitat d'esforços que s'hi van haver de dedicar.

Les actuacions a l'estranger continuen a l'agenda de la Colla, actuant a les poblacions alemanyes de Karlsruhe (1983) i Essen (1986), i a les franceses de Besiers (1984, 1985) i Montpeller (1985).

Amb la inauguració del local propi l'any 1984 (després de molts anys d'un rosari continu de llocs d'assaig i de locals socials), els Castellers de Barcelona es dotaren d'una nova infrastructura i organització més ambiciosa i enfocada al futur creixement de l'entitat. Malauradament, a nivell tècnic, l'any següent, el 1985, va produir-se una escissió en el sí de la colla que afecta, sobretot, al tronc. Molts castellers, originaris de Santa Coloma de Gramenet, decidiren deixar la Colla per fundar-ne una de nova a la seva localitat. De cop i volta, bona part de la feina de formació i entrenament duta a terme al llarg dels anys 70 se n'anava en orris.

Fou en aquell moment delicat quan els Castellers de Barcelona varen treure el seu geni i aquell mateix any ja s'havien recuperat tots els castells de la gamma alta de set i dos anys més tard es tornava a carregar el quatre de vuit. La segona meitat dels anys 80 així com els primers anys 90 foren anys de procés de consolidació institucional de la Colla, en el qual es posaren les bases per al seu creixement posterior.


1987-1994: colla de vuit

Les actuacions fora de Catalunya sovintejen i s'actua a Madrid (1987), Mota del Cuervo (1987), Altea (1987 i 1990), Foix (1988), Val d'Isère (1988), París (1989), Sant Sebastià (1989), Pamplona (1989), Alacant (1990 i 1992), Leivin (1991), Sevilla (1992), Marsella (1993) i Zurich (1993). A banda, la Colla s’implica de ple en la participació de diferents activitats realitzades en motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, que finalitza amb l'actuació (juntament amb 15 colles més) en la cerimònia inaugural.

A nivell tècnic, aquesta època de consolidació va caracteritzar-se per un cert estancament, però amb la presència cada vegada més destacada de les dones dins de la Colla.

L’entitat es movia amb certa destresa per la gamma alta de castells de set (excepte el dos de set), reservant-se per a diades com la Mercè i la diada dels Minyons de Terrassa el quatre de vuit.

El "carro gros" així com la torre de set (només se'n va descarregar una entre el 1985 i el 1994, a la mítica diada de Màrtirs del 1988) eren la frontera pel que fa a les construccions dels barcelonins.

Al llarg dels anys 90 va donar-se una molt positiva evolució tècnica, un cop assentats de manera definitiva com a colla castellera de la ciutat. El primer senyal que la situació estava canviant es va produir l'any 1993; aquella temporada el quatre de vuit va deixar de ser una construcció esporàdica per esdevenir un castell força habitual a les places, essent descarregat ja en dates molt primerenques. D'altra banda, després d'un intens entrenament, la Colla dels Castellers de Barcelona va aconseguir carregar, a la diada de la Mercè d'aquell any, el seu primer tres de vuit, veritable porta als castells més punters.

L'any següent, tot coincidint amb la celebració del 25è Aniversari, va portar la consolidació de la torre de set i, en una actuació vibrant, a Cornellà, el primer tres de vuit descarregat. D'altra banda, aquell mateix any, la Colla va començar a assajar els castells folrats, una nova passa vers el progrés tècnic.


1995-1997: els primers folres

L'any 1995 s'assoliren dos castells extraordinaris, gràcies al nivell tècnic aconseguit i a la gran entrada de gent que es produeix principalment l'any 1994: la torre de vuit amb folre, el primer castell folrat (carregat a la plaça Rius i Taulet de Gràcia al juliol i descarregat a la diada castellera de la Mercè, la Festa Major de la ciutat), i el cinc de vuit, la "catedral dels castells” (un castell mític per la seva dificultat tècnica), que fou carregat en dues ocasions, a Cornellà i a Terrassa.

Fou una temporada que ha quedat gravada en el record dels castellers de la Colla com a una de les millors. A la conquesta del primer castell folrat i la consecució de la "catedral", cal sumar-hi un gran domini del tres de vuit, el quatre de vuit i la torre de set.

Amb tot, seria un castell en aquells temps mític, el tres de vuit aixecat per sota, la fita que donaria més renom a aquella temporada excepcional. A una aixecada es varen quedar els Castellers de Barcelona de batre a aquest tità, un castell contra el qual havien maldat, i maldarien encara, colles de la categoria de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa. L'intent dels barcelonins del 1995 a Terrassa va ser el més seriós que s'havia vist aquell segle, una heroïcitat si tenim en compte que es tractava d'una colla de vuit. El tres de vuit per sota seria finalment derrotat per la Vella de Valls a Vilarodona l'any 1999.

Els anys 1996 i 1997 els Castellers de Barcelona varen dur a terme una tasca de manteniment tècnic i de renovació de les alineacions de canalla, tronc i pinyes, indispensable per encarar l'objectiu més preuat per la Colla: fer que Barcelona tingués una colla de nou, fer el pas vers els castells de nou pisos.

No foren anys fàcils ja que, com moltes colles han descobert al llarg dels anys, mantenir un nivell és molt més difícil que no pas aconseguir-lo. Les alineacions de pinya, folre i tronc s'havien d'anar renovant en vistes a intentar els castells de nou, alhora que s'havia de lluitar per conservar els castells assolits.

Entre els fets destacats d'aquestes dues temporades podem esmentar els dos intents fallits de tres de vuit per sota de la Mercè del 1996, que quedaren lluny del de l'any abans, així com la miraculosa resurrecció de la Colla a la Festa Major de Sitges el 31 d'agost de l'any 1997, on es va descarregar el primer tres de vuit de la temporada, tot i que ni s'havia assajat (la Colla tot just tornava de vacances) ni estava previst intentar-lo.

Per acabar, cal destacar les actuacions a la Catalunya Nord (Perpinyà, Vingrau i Toluges, aquestes últimes apadrinant els Castellers del Riberal) i a França (Marsella i Berre-l'Étang).


1998-2006: Castells de NOU!

Com en les altres etapes, aquesta també es caracteritza per actuacions fora de les fronteres de Catalunya, concretament a la Catalunya Nord (Baó, Canet de Rosselló i Vingrau), a les franceses de Montpeller i Alès, a l’illa de Mallorca, a Pamplona, i, per primer cop, a terres del Principat d'Andorra.

L'any 1998 va representar la conquesta del primer castell de nou pisos dels Castellers de Barcelona. Un cop vistes les dificultats que sorgien amb el tres de vuit -només se'n va descarregar un aquell any-, la Colla va optar per una solució evident però original: anar pel quatre de nou amb folre. Diem original perquè allò que s'estilava era intentar primer el tres de nou amb folre, ja que tenia una estructura més fàcil de lligar a la pinya.

D'aquesta manera, i després de mesos d'intens treball, el 22 de novembre de 1998, a la Plaça Vella de Terrassa, la Colla dels Castellers de Barcelona va aconseguir carregar el quatre de nou amb folre, el primer castell de nou aixecat mai per una colla barcelonina. Es tractava de tota una fita si tenim en compte que el primer castell folrat, la torre de vuit amb folre, havia estat carregat només tres anys abans.

La temporada següent, la del 1999, va ser crucial; els Castellers de Barcelona celebraven el seu 30è Aniversari i l'objectiu per aquell any no era altre que continuar fent castells de nou. Es tractava de superar el perillós moment en el qual s'ha de consolidar allò que ha estat assolit, moment que, en el cas dels castells de nou, havia estat molt dur per a algunes colles. Les coses de seguida semblaren girar-se contra la colla barcelonina: només el quatre de vuit semblava respondre a les expectatives, mentre que el tres de vuit i la torre de set semblaven inassolibles. Ara bé, quan molts ja pregonaven la desfeta dels Castellers de Barcelona, un cop més varen treure el geni, tossuts seguiren assajant el quatre de nou amb folre, amb independència del tres de vuit i la torre de set. El 24 de setembre, a la diada de la Mercè de 1999 i a la primera ronda, enmig d'una plaça de Sant Jaume plena de gom a gom, la colla de Barcelona va descarregar el quatre de nou amb folre i va portar el nom de la seva ciutat als llocs més alts del fet casteller. Molts cronistes castellers varen quedar bocabadats que una colla que no havia fet encara aquell any el tres de vuit ni la torre de set fos capaç de descarregar un castell de nou. La segona ronda va servir per posar algunes coses més al seu lloc, quan els barcelonins varen completar el tres de vuit mentre que la darrera ronda va afegir un xic més de llegenda a la diada en carregar la torre de vuit amb folre (recordem-ho, sense haver descarregat encara aquell any la torre de set). La resta de la temporada va servir per centrar els esforços en el tres de vuit i la torre de set. Ambdós castells serien descarregats novament, tot i que els intents de tres de nou amb folre per la diada dels Minyons de Terrassa no varen reeixir.

Els esforços al llarg de la temporada 2000 es varen dedicar a la torre de vuit amb folre i al tres de nou amb folre. La torre de vuit folrada seria descarregada en nou ocasions i les actuacions amb tres, quatre i torre de vuit folrada començaren a sovintejar. D'altra banda el tres de nou amb folre va ser finalment carregat a la diada dels Minyons de Terrassa. Es va tractar d'un d'aquells castells que fan afició, va pujar molt tremolós i només gràcies a l'empenta i determinació de tots els castellers va poder ser coronat. La temporada 2000 va portar altres sorpreses agradables, com els tres pilars de sis carregats que dugueren a la Colla a atrevir-se amb el pilar de set folrat, carregat a la diada dels Bordegassos de Vilanova. També va tenir un cert retruc en els mitjans de comunicació el tres de set que els barcelonins varen plantar al cim del Puigmal (2.913 m.) al juliol.

Al llarg de la temporada 2001, els Castellers de Barcelona es varen concentrar en l'objectiu de descarregar el tres de nou amb folre. Aquesta gran construcció va ser finalment completada en una vibrant diada de la Mercè, una fita que tornaria a ser assolida al novembre quan la colla de Barcelona va tornar a descarregar aquest castell a Cornellà en el decurs d'una gran diada en la qual els barcelonins descarregaren també la torre de vuit folrada i el quatre de vuit, arrodonint el seu registre amb un pilar de sis carregat (el segon de la temporada). Aquest any cal esmentar el cinc de vuit, la "catedral dels castells", que els Castellers de Barcelona aconseguiren tornar a coronar al juliol a la diada del seu Aniversari, a la Rambla del Raval.

La temporada 2002 representa una passa més cap a la sempre difícil consolidació d'una colla que vol ser colla de nou, amb l'assoliment de la categoria de Colla de 9 segons els criteris de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. El 3 de 9 amb folre descarregat a Terrassa el 17 de novembre era el quart castell de 9 descarregat en menys de tres temporades, després del descarregat a Vilafranca quinze dies abans. Així, els Castellers de Barcelona entraven a formar part de l'elit del Món Casteller. També cal destacar el 3 de 9 amb folre carregat per la Mercè, després de dos intents desmuntats que no minvaren les ganes de tornar-ho a provar.

Com a brillant cloenda de la temporada i en reconeixement a la trajectòria social i als resultats castellers de la Colla, el 3 de desembre de 2002 la Generalitat de Catalunya concedia la Creu de Sant Jordi als Castellers de Barcelona.

El 2003 va ser un any en què els Castellers de Barcelona van aconseguir alguns dels seus èxits més importants. Tot i ser una temporada de canvis, no només es va mantenir el nivell sinó que, a més a més, l’entitat es va superar amb una construcció senyera com el cinc de vuit. La primera meitat de la temporada va caracteritzar-se per la ja habitual recuperació i entrenament dels castells de vuit, que va culminar en la diada de l'Aniversari, on es varen descarregar la torre de vuit folrada així com el tres i el quatre de vuit. A aquesta fase va seguir una altra en la qual l'objectiu va ser la Mercè i els castells de nou. Aquesta preparació de després de vacances, amb molt bones actuacions a Granollers (31 d'agost), Badalona (11 de setembre), i Sant Feliu (14 de setembre), va permetre veure que era possible descarregar d'una vegada la "catedral dels castells". I així fou, el 21 de setembre, en el curs d'una Diada de la Mercè històrica, els Castellers de Barcelona descarregaren el cinc de vuit, un castell que acompanyaren amb el tres de nou amb folre i la torre de vuit folrada, un registre que igualarien setmanes més tard a les Corts (12 d'octubre). El tres de nou el tornarien a aconseguir, tot i que només carregat a la Diada dels Minyons de Terrassa (23 de novembre), una actuació que fou suspesa per la pluja en acabar la primera ronda, cosa que impedí tirar el quatre de nou amb folre que s'havia estat preparant a la recta final de la temporada.

La temporada 2004, els Castellers de Barcelona varen assolir els castells de vuit força ràpid i varen aconseguir un bon domini de les construccions bàsiques. Les xifres del tres de vuit són espectaculars, vint-i-quatre descarregats, tot un rècord dins el món casteller; unides a les del quatre de vuit, catorze, donen fe d’aquest domini. Les principals dificultats varen aparèixer quan es varen plantejar els castells de nou. Ja per l’Aniversari, al juny, els dos intents sobre el tres de nou amb folre no varen reeixir i es varen haver de desmuntar. Aquesta situació va donar un tomb encara més desfavorable per la Mercè: una molt mala caiguda del tres de nou va deixar la Colla tocada per a la resta de la temporada. I això, unit a algunes lesions fortuïtes i molt desgraciades varen posar la Colla en una situació límit, amb les alineacions de tronc forçades al màxim. Fou en aquestes crítiques circumstàncies quan la Colla va donar el millor de sí mateixa i no es va rendir. El tram final de temporada va servir per refer els troncs. La torre de vuit amb folre, que duia uns bons registres fins la Mercè, se’n va ressentir ja que els esforços es varen centrar en el castell de nou. A finals de novembre, els Castellers de Barcelona varen tornar a enfrontar-se al tres de nou amb folre a Vilanova i la Geltrú i, en aquesta ocasió, aconseguiren descarregar-lo.

El 2005 va representar la pèrdua de la categoria de colla de nou segons els criteris de la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya. El nivell bàsic dels castells de vuit s'assoleix ben aviat i s'amplia amb el dos de vuit amb folre en la celebració de l'Aniversari. De cara a la Mercè l'objectiu és fer per primera vegada dos castells de nou en una mateix actuació, però l'actuació es torça ja a la primera amb un intent de quatre de nou amb folre que no arriba el lluny que es preveia en l'assaig, i també es falla en l’intent de tres de nou amb folre. Però uns dies després, la Colla torna a oferir la seva millor imatge i carrega el tres de nou amb folre a la Festa Major de les Corts, però que no pot ser completat aquell any tot i l'intent en la diada dels Minyons de Terrassa.

La temporada 2006 és l'any del nou local. Passats més de vint anys al local del carrer Rossend Nobas i després de moltes gestions, la Colla fa un pas més, en la seva consolidació com a una entitat amb solera a la ciutat de Barcelona, amb l'assoliment d'un local propi. Aquesta nova seu, pensada especialment per a la pràctica castellera, s'inaugura al carrer Bilbao, 212-214, per les Festes de la Mercè, amb presència d'un bon nombre representatiu de les autoritats i de representats de diverses entitat de la ciutat i de la resta del món casteller. A nivell tècnic, els Castellers de Barcelona varen assolir el dos de set i el quatre de vuit ja al mesos d'abril i maig, però canvis obligats al tronc del tres de vuit va comportar que aquest castell no es pogués assolir fins a les Festes de la Mercè. Després d'uns anys de dominar el dos de vuit amb folre, la Colla es troba amb complicacions en aquest castell i comporta que en tot l'any no es pugui descarregar i sols es carregui l'estructura en tres ocasions (Nou Barris, Mataró i Cornellà). Després de portar fent castells de nou pisos des del 1998, per primer any la Colla no aconsegueix, com a mínim, carregar un castell d’aquest nivell: les dificultats amb el tres de vuit no el fan folrable, i tot i el domini amb el quatre de vuit, la manca de gent als assaigs fa impossible aixecar-lo un pis més. Per això la Colla es mou en els castells de vuit pisos.



© 2017 Castellers de Barcelona